diumenge, 2 de març de 2008

El Fondo de la Bovera



La nostra comarca (El Gran Penedès) de poca alçada, amb turons suaus, tocant al mar, amb bastants nuclis de població, sobretot moltes urbanitzacions i amb la pressió d'estar a la vora de Barcelona , no està sobrada de llocs encisadors, tenim racons que cal preservar i mantenir tal com són sense que la ma de l'home destrueixi més de lo que ja ha destruït.
Avui he passat amb la bici de muntanya per un d'aquests llocs, El Fondo de la Bovera. Aquesta petita vall hem recorda els Ports de Beseit o Sant Joan de l'Erm, suposo que és per la pinassa o el color de la terra, no ho sabria dir.. Per aquestes contrades anomenem Fondo a les petites valls o a les depressions entre vessants de serres i muntanyes que és el llit d’un curs d’aigua.
Per accedir a aquest lloc hi podem arribar per dos llocs ciclables , des de el municicpi de Torrelletes o des de el camí que va cap al Pic de l'Àliga, després de pujar cap el Pla de les Palmeres, aprop de la Casa Alta, lloc molt conegut per ciclistes de btt i excursionistes locals.
Jo hi he accedit per aquest últim. Passo una cadena del Parc del Foix, agafo la pista de l'esquerra que baixa i entro en el Fondo.
En aquest indret podem veure les coves i balmes de la Bovera. En alguna d'aquestes formacions hi ha signes i restes d'haver estat habitades antigament. També aquest lloc té un gran valor ornitològic. Passem per el pou de la Bovera, que antigament era el lloc on els veïns de Torrelletes anaven a buscar l'aigua potable. Toparem, al costat del camí, amb el gran forat rodó del Forn Gran de la Bovera, d'uns 5 metres de diàmetre, l'únic que en l'actualitat és visible en aquesta vall. El camí ja s'enfila una mica, senyal que deixem aquest fantàstic lloc.Trobo una altre cadena, a l'esquerra aniríem cap a Torrelletes, jo giro a la dreta per continuar el meu recorregut cap el Camps del Ballestar, baixo a unes de pedreres de Moja, giro a la dreta per pujar cap el Pic de l'Àliga, baixo cap a la pista de la Casa Alta i torno pel mateix camí, Fondo de les Oliveres, Mas de l'Artís i cap a casa, total uns 32 Km.











2 comentaris:

Sergi ha dit...

Recordo que en les meves primeres sortides en btt, els anys 94, 95, 96... el fondo de la bovera era una riera ciclable però extremadament tècnica, i que quan estava mullat era gairebé impossible no fer cap peu. Jo hi anava per "fer mans" és a dir posar fortes les mans per aguantar descensos llargs sense haver de parar. D'un dia per l'altre la van aplanar i ara s'hi pot baixar a 40 o 50 km/h És una llàstima, perquè era un camí excepcional.

Carles Soler ha dit...

Gràcies Sergi pel teu comentari, jo també recordo com estaven els camins d'aquesta zona fa molts anys, acabaves amb les cames esgarrinxades del matolls, però valia la pena, també recordo com estava la pujada fins el pic de l'àliga des de aquesta zona, no es podia fer a dalt de la bici, tot canvia, a vegades per bé o al contrari.
Salutacions !!