diumenge, 27 de juny de 2010

Travessa Montblanc-Vilanova amb bici de muntanya


Avui he tornat a agafar la btt, feia dies que no la tocava i venia de gust trepitjar terra.
Hem anat a fer la Travessa Montblanc-Vilanova amb btt.
Fa uns dos mesos que ja vàrem fer aquesta ruta però pels punts més baixos i fugint dels colls de muntanya, el desnivell va ser de 770m i el quilometratge uns 77 km.

Aquest cop ha estat tot lo contrari, hem escollit passar pels punts més alts del recorregut, era anar a buscar el màxim desnivell, hi han sortit uns 1360m, quasi bé el doble i el quilometratge uns 83 km.

Hem sortit de Vilanova amb tren per anar a Montblanc, en Pere Guinovart, Manel Orriols, Josep Franco i jo.
Amb el Pere Guinovart feia molts anys que no hi pedalava, des de els començaments del grup ciclista de la Unió Vilanovina, és un tot terreny i fins i tot va fer el Cho-Oyu (8201m) amb la expedició de la Talaia l'any 2005.
Amb el Manel Orriols no hi havia pedalat mai i ha estat un plaer, ja fa molts anys que ens coneixem i havien fet alguna sortida de muntanya junts, també amb la Talaia. És coneix el territori com la palma de la ma i té moltes rutes penjades al Wikiloc.
En Josep Franco, ja és un company habitual en moltes sortides, tant de carretera, btt, single, plegables o tàndem, també es un gran coneixedor del país i de la bicicleta, (m'agrada la paraula país).
El dia ha estat esplendid, potser massa i tot ja que ha fet molta calor i en algun moment ens ha faltat aigua.

La ruta de 83 km fuig de llocs habitats i transitats, de seguida s'enfila cap a Prenafeta per travessar amb fortes rampes la serra de Miramar i Jordà pel Coll de Coloma (768m), les vistes des de aquí dalt són fantàstiques, davant tenim tota la plana vallenca i és veu fins al mar.
D'aquí ràpida i divertida baixada fins a Figuerola del Camp, continuem cap a el Pla de Santa Maria on fem un refresc i uns croissant per omplir una mica el cos. Enfilem cap a Aiguamúrcia per començar les primeres rampes que ens duran a l'Albà previ pas per les Destres i Masbarrat, pugem uns 5 km per asfalt, aquí la calor ja comença a apretar. Deixem l'asfalt i ens introduïm al bosc per unes pistes que ens portaran a tocar de la masia de la Manlleva, aquí trobem algunes rampes que aviat ens porten a la carretera d'Aiguaviva, nosaltres la deixem i passem per davant de la masia de Vallflor i anem a parar a travessar la carretera que va al Coll de l'Arca per agafar la pista que va pel Torrent de Sant Marc i que ens porta ja més avall a tocar de Sant Jaume dels Domenys i arribem al bar de la Societat, on ens esperem unes fantàstiques clares de 1/2 litre que ens treuen la sed que portàvem i unes fantàstiques mandonguilles que han estat el nostre dinar.
Després de dinar, amb la panxa plena hem continuat la ruta cap a Cornudella, passem per darrera de Lletger i enfilem a buscar la riera de Marmellar que ens portarà fins al Foix, previ travessar l'autopista, la via i la nacional. Al nostre davant ja veiem la silueta de Castellet, a tocar del Pantà de Foix, ja toquem terreny més conegut, travessem el riu a gual i enfilem la pujada cap a Torrelletes, aquí descansem una mica a l'ombra d'una plaça i omplim els bidons d'aigua.
Partim per anar a buscar el fantàstic Fondo de la Bovera, lloc humit i bastant verge que ens ajudar a remuntar fins a tocar la zona de les masies de la Casa Alta, planegem una mica i entrem al Fondo de les Oliveres per arribar al Mas de l'Artís. Aquí, baixant, en Josep perd la càmera de fotos, marxa enrere i al final la recupera, menys mal ja que portàvem tot el reportatge de vídeos i fotos pel Bloc.
Ja tant sols ens quedem 5km fins a casa. Arribem a quarts de 6 de la tarda i ens anem a celebrar-ho amb unes fresques i desitjades clares de 1/2 litre.

FEINA FETA !!







1 comentari:

Manolo Tusinu ha dit...

El Manel Orriols es un habitual de las clases de spinning, es muy fuerte, siempre va en bici a todos lados y suele llevar al perro. El Guinovart lo vi por Canal Blau q hace patines de montaña y travesias heavys, el Franco el compañero de plegables y single speed y tú, me avisó Carles para ir pero el sábado salí y me dió un poco un golpe de calor y no tenía el día. Un saludo CRACKS!!! Quiero proponeros subir el Midi du Bigorre algún día de verano o en septiembre con mountain, Tourmaet por carretera, 6-8 kms de pista y 300m de escaleras para alcanzar un 2800 en los pirineos!!!! Hablamos.